La informació és i sempre ha estat poder: no utilitzar-la ara a l'era digital que la tenim més a l'abast que mai no seria un malbaratament. És que especialment per a les empreses, les dades que les nostres plataformes recopilen diuen molt del nostre públic, i representen un recurs inavaluable si se n'aprofiten adequadament. En aquest article, veurem com passar d'un disseny inspirat en la informació, a un disseny que se'n guiï.
El DDD, o Data-driven Design, és aquell disseny que basa les seves iteracions i decisions en dades quantitatives i qualitatives recopilades, per la qual cosa la seva evidència és objectiva. La informació qualitativa és aquella no numèrica, que expressa l'usuari i que potser hauríem d'interpretar des de l'empatia, ja que com a humans, les nostres opinions sempre van de la mà d'emocions. La quantitativa, en canvi, són mètriques, números purs, que extraiem amb l'ajuda d'eines que cal connectar a la nostra base de dades.
1. En la fase d'Investigació
Quan partim de zero, la informació recopilada és purament qualitativa. Realitzarem una investigació per tant al voltant de 2 aspectes: l'usuari i el mercat.
Per al mercat, simplement farem una anàlisi comparativa de la competència i eines que ja existeixen: podem fins i tot preguntar per elles a les entrevistes per saber què funciona i què no.
Per a l'usuari, primer analitzarem quin és el públic objectiu de la plataforma que dissenyarem. És important que, paral·lelament, s'aclareixi amb el client els objectius que es volen aconseguir amb aquesta plataforma, i les necessitats que volem cobrir-hi. Un cop s'ha treballat el perfil d'aquest target, el cercarem; podem fer-ho de manera manual (potser l'empresa ja té una comunitat amb aquest tipus de perfil), o bé ens podem ajudar d'una de les tantes eines digitals que hi ha: User interviews, per exemple, permet connectar investigadors amb participants que s'adeqüin al perfil cercat.
Ara que ja tenim de qui treure la informació i amb quin objectiu, mirem les opcions que tenim:
En què es diferencien les entrevistes dels focus groups? Les entrevistes són individuals, per la qual cosa la interacció és més propera, i per a segons quines preguntes i la profunditat és millor així; per contra, el temps dedicat, en fer-se una a una, és més gran. Els focus groups, per altra banda, són discussions col·lectives moderades per un entrevistador que interfereix molt menys que a les entrevistes, i deixa que la conversa flueixi (procurant que hi participi tothom i que no es desviï).
En aquest punt, és important recordar dues coses: primer, que no serveix preguntar a l'usuari què vol; és la nostra feina llegir entre línies la solució a les necessitats i situacions que ens transmeten. I segon, que, sense estar orientada aquesta informació a un producte real, tota decisió de disseny que es prengui estarà basada en una hipòtesi.
2. En la fase d'Iteració
Quan no partim de zero, busquem un feedback de la plataforma existent o del disseny realitzat abans d'invertir temps en desenvolupar-lo. Per això, entra els dos tipus de recol·lecció de dades: la qualitativa i la quantitativa.
En cas de buscar un retorn qualitatiu, farem un test d'usabilitat o A/B (quan es vol avaluar quina opció seria millor desenvolupar). Per això, podem o bé reunir de nou els participants de la primera fase, o bé utilitzar eines com Loop11, que et permet fer un test en línia pujant els dissenys i associant-los a tasques que han de realitzar els participants. Amb aquesta eina, es pot moderar el test com qualsevol videotrucada, cosa que permet fer preguntes més subjectives. Si t'interessa saber com es porta a terme una bona sessió de testeig en línia, fes-nos-ho saber.
En cas de buscar un retorn quantitatiu, recorrerem a les mètriques; la nostra recomanació és que establiu uns objectius per a aquestes mètriques que s'adeqüi a la vostra estratègia (es coneix com a KPI, en aquest cas quantitatiu, i podeu conèixer més sobre això en aquest [enllaç](https://es.semrush.com/ bloc/com-medir-marketing-digital-metricas-objectius/)). Ara vegem 3 exemples d'eines que ens ajuden a recopilar informació, i de quina mena ens pot proporcionar cadascuna:
Hotjar. En afegir hotjar a la teva plataforma, aquesta eina recopila la interacció en pàgines específiques en forma de mapes de calor (és a dir, utilitza el color com a infografia), i en qüestió de dies podem conèixer les zones on els usuaris interactuen més, el percentatge dusuaris que fan scroll o arriben fins a baix.
Guia completa de Hotjar, de Hotjar (https://www.hotjar.com/es/heatmaps/).
Google Analytics. Summament coneguda, amb aquesta eina Google ens permet analitzar les dades sobre el trànsit i comportament als nostres llocs webs. Quines mètriques t'interessa conèixer?
Si com nosaltres, prefereixes una alternativa a Google Analytics, aquí pots fer una ullada a Plausible.
Un cop recopilada la informació, hem de:
La investigació prèvia abans del Disseny ja és un fet en un projecte i ara la tendència és que l'ús de la data en qualsevol moment del projecte sigui imprescindible. I és que no hem d'oblidar que, en ser pensat perquè aquella solució la facin servir persones, la involucració d'aquestes persones en el procés i el que han de dir sobre la seva experiència és molt. A més, no només ens ajuda a comprendre més profundament les seves necessitats, també ens permet detectar més ràpidament errors i millores, així com prendre decisions més fàcilment (o almenys, més fàcil de justificar).
Si creus que és el moment d'aprofitar la teva data, posa fil a l'agulla amb els tipus que t'hem donat! I si necessites ajuda, ja saps on trobar-nos.
