En els darrers anys, Figma ha transformat la manera com els dissenyadors treballen, col·laboren i lliuren resultats. Va néixer com una eina per dissenyar interfícies i prototips al núvol, però la seva ambició ha crescut al ritme de les necessitats dels equips digitals moderns.
Figma ja no és només un llenç de disseny. Està començant a convertir-se en un entorn intel·ligent, on les idees no només es dibuixen, sinó que es generen, analitzen i validen amb ajuda de la intel·ligència artificial: va començar amb FigJam per a la conceptualització col·laborativa, i ara hi ha arribat Figma Make.
Figma Make representa la incorporació de la intel·ligència artificial generativa al procés de disseny i prototipat. Aquesta ferramenta permet crear prototips funcionals i plasmar conceptes, pantalles, fluxos i necessitats complexes a partir de descripcions en llenguatge natural en qüestió de minuts. Això suposa un avenç important en el rol de disseny, ja que la inversió de temps en reflectir les idees en pantalles de manera manual es podrà redirigir i centrar més en la idea que en l'esbós.
Per exemple, podries escriure: “Crea una app per registrar hàbits diaris, amb panell de progrés, botó d'afegir hàbit i notificacions.”
O fins i tot un pas més enrere, i deixar que la IA suggereixi diverses solucions per a una necessitat:
“Proposa una solució per a un públic que desitgi desenganxar-se de les xarxes socials i invertir el seu temps en coses més productives”
Aquest canvi impacta directament a una de les parts més costoses del procés: el pas de la idea al prototip funcional. Figma Make no elimina el disseny, però permet explorar més idees en menys temps i validar hipòtesis amb més rapidesa.
L'espai de competidors de Make es divideix entre prototipadors avançats, eines IA de generació d?interfícies i entorns low‑code.
Font: Figma – Figma Make
1. ProtoPie, Axure, Principle o Flinto
Aquestes eines han estat durant anys la referència en prototipat d'alta fidelitat.
Avantatges que tenen: control tècnic absolut sobre interaccions, animacions i lògica condicional.
Desavantatges davant Figma Make: temps de configuració llargs i flux poc integrat amb Figma.
Make els desafia en oferir resultats visualment rics sense necessitat de scripts complexos ni configuracions tedioses. És a dir, democratitza el prototipat avançat. No competeix en profunditat tècnica, sinó en velocitat i accessibilitat.
2. Framer (mode prototipat)
Framer també competeix parcialment aquí, ja que combina disseny i animacions interactives.
No obstant això, Figma Make aplica IA, no configuracions manuals. A Framer defineixes, Make descrius i l'eina executa. Això canvia radicalment la velocitat del flux creatiu.
3. Eines d'IA generativa com v0 (de Vercel), Lovable o Uizard
Aquestes plataformes permeten generar interfícies o prototips a partir de text o esbossos.
Avantatges: produeixen codi editable en frameworks reals (React, Next.js…), encara que Figma Make també permet això. Desavantatges: no tenen l'entorn col·laboratiu i visual que caracteritza Figma.
Figma Make no busca competir amb desenvolupadors, sinó empoderar dissenyadors. El resultat no és codi, sinó un prototip que sembla real i permet experimentar abans del desenvolupament.
4. Eines low‑code/no‑code funcionals (com Adalo, Glide o Bubble)
Aquests entorns sí que generen apps funcionals llestes per a ús. Avantatges: produeixen aplicacions reals que es poden llançar. Desavantatges: disseny limitat, estètica genèrica.
Figma Make competeix al revés: no crea apps productives, però sí prototips amb qualitat visual i comportamental superior, adequades per a testing i presentació.
I ara, us presentem el model d'intel·ligència artificial que fa possible el Figma Make: Claude. I és que hi ha un altre vessant des d'on aprofitar aquesta eina a Figma, i és des del plugin Figma Desktop Bridge.
Quina és la diferència?
La lògica de totes dues eines és similar: utilitzar intel·ligència artificial per accelerar el procés de disseny.
No obstant això, la diferència clau és al punt de partida.
Figma Make treballa des de zero. Està pensat per convertir una idea en un prototip inicial a partir d'una descripció del llenguatge natural. En canvi, la integració amb Claude funciona sobre un fitxer ja existent. No genera des de buit, sinó que interpreta, analitza i expandeix allò que ja està dissenyat.
El plugin de Claude resulta especialment útil en escenaris on ja hi ha una base de disseny i es vol evolucionar o entendre millor:
Per la seva banda, Figma Make és més adequat quan el punt de partida és una idea:
Més enllà del flux, hi ha una diferència conceptual important:
A més, un punt a favor de Claude respecte a Figma Make és que aprofita els sistemes visuals que ja has creat a Figma: variables, estils i components. Així, els prototips mantenen coherència visual amb el teu branding mentre la IA s'encarrega de la lògica bàsica.
Com instal·lar el plugin de Claude a Figma?
1. Preparació
2. Autenticació
{ "mcpServers": { "figma-console": { "command": "npx", "args": ["-y", "figma-console-mcp@latest"], "env": { "FIGMA_ACCESS_TOKEN": "figd_xxxxxxxxxxxxx", "ENABLE_MCP_APPS": "true" } } } }
*Què és un token de Figma i com es genera? És una clau secreta generada per Figma i que permetrà a Claude tenir accés als teus arxius (per això és important que no ho comparteixis amb ningú més). Per generar-ho, vés a Settings > Security i allà trobaràs ‘Personal access tokens’.
3. Connexió
4. Execució
Un cop reiniciat Claude i amb el plugin obert al fitxer desitjat, la IA podrà accedir al contingut del fitxer actiu i podràs preguntar-li sobre ell des de la interfície de Claude.
En aquest context, eines com Figma Make i Claude ajuden a anar més ràpid en el procés, però el criteri continua sent clau. Probablement no canviïn el que fem, però sí com ho fem: val la pena començar a provar-les i veure fins on poden aportar al teu dia a dia.
